Mossos d'Esquadra

Àmbit A. Coneixements de l’entorn

Tema A.1 Història de Catalunya (part I):

1. L’antiguitat a Catalunya.
2. La Catalunya romana.
3. El naixement de Catalunya.
4. La Catalunya feudal (s. XI-XII).
5. L’expansió catalanoaragonesa (s. XIII-XIV).
6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. XIV-XV).
7. Catalunya en la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors (s. XVI-XVII).
8. La Guerra de Successió i l’Onze de Setembre.
9. Les transformacions del segle XVIII.

Tema A.2 Història de Catalunya (part II):

1. El segle XIX: la crisi de l’Antic règim i la construcció de l’Estat liberal.
2. Catalunya, la industrialització i l’obrerisme.
3. La restauració borbònica i el catalanisme polític.
4. El primer terç del segle XX (1898-1931).
5. La República i la Guerra Civil.
6. La dictadura franquista.
7. La Transició i la recuperació de l’autonomia.
8. La Catalunya del segle XXI.

Tema A.3 Història de la policia a Catalunya

1. Les forces de seguretat i la seva història.
2. L’origen dels Mossos d’Esquadra.
3. Transformacions policials durant el segle XIX.
4. La policia durant les primeres dècades del segle XX.
5. La policia i la democràcia.

Tema A.4 Àmbit sociolingüístic

1. Història de la llengua.
2. Varietats lingüístiques.
3. La llengua aranesa.
4. Noves versions de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

Tema A.5 Marc geogràfic de Catalunya

1. Situació i divisió administrativa.
2. El relleu.
3. Els climes a Catalunya.
4. La xarxa hidrogràfica.
5. La vegetació.
6. La població.

Tema A.6 Entorn social a Catalunya

1. La migració a Catalunya i fluxos migratoris.
2. Les polítiques públiques en matèria d’immigració.
3. Models d’integració i marcs de convivència en la societat multicultural.
4. Les polítiques públiques en matèria d’igualtat d’oportunitats.
5. Els serveis socials a Catalunya.

Tema A.7 Les tecnologies de la informació en el segle XXI

1. La societat del coneixement i les tecnologies de la informació. Internet i la Internet de les coses (IoT).
2. Efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
3. Seguretat de la informació.
4. L’Administració electrònica. Signatura electrònica.
5. Comunicació i control públic: espais de seguretat i alarmes socials.

Àmbit B Institucional

Tema B.1 L’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC)

1. Antecedents històrics i naturalesa jurídica.
2. Contingut i estructura.
3. Els drets, els deures i els principis rectors.
4. Les competències de la Generalitat de Catalunya.
5. La competència en matèria de seguretat pública establerta a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Tema B.2 Les institucions polítiques de Catalunya

1. La Generalitat de Catalunya.
2. El Parlament de Catalunya.
3. La Presidència de la Generalitat de Catalunya.
4. El Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
5. Altres institucions estatutàries.

Tema B.3 L’ordenament jurídic de l’Estat

1. L’ordenament jurídic.
2. La Constitució espanyola.
3. La llei.
4. Les normes amb rang de llei.
5. El reglament.
6. Els tractats internacionals.

Tema B.4 Els drets humans i els drets constitucionals

1. Les declaracions de drets humans.
2. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
3. La titularitat dels drets constitucionals.
4. Els drets constitucionals relacionats amb el procés penal.
5. Les garanties normatives.
6. Les garanties institucionals: el Defensor del Poble.
7. Les garanties jurisdiccionals.
8. La suspensió dels drets constitucionals.

Tema B.5 Les institucions polítiques de l’Estat

1. Les Corts Generals.
2. El Govern.
3. La Corona.
4. Altres institucions de l’Estat.

Tema B.6 Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional

1. Poder judicial i potestat jurisdiccional.
2. El Consell General del Poder Judicial.
3. El Ministeri Fiscal.
4. El Tribunal Constitucional.

Tema B.7 L’organització territorial de l’Estat

1. Els models d’organització territorial.
2. El model territorial a la Constitució espanyola de 1978.
3. Les comunitats autònomes.
4. Els municipis.
5. Les províncies.
6. Les comarques.
7. Les vegueries.

Tema B.8 La Unió Europea

1. Origen històric de la Unió Europea.
2. L’ordenament jurídic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat.
3. Institucions comunitàries.

Àmbit C De seguretat i policia

Tema C.1 Les competències de la Generalitat en matèria de seguretat

1. Definició de competència.
2. La competència en matèria de seguretat.

Tema C.2 El Departament d’Interior

1. Funcions del Departament d’Interior.
2. Estructura del Departament d’Interior.
3. La Direcció General de la Policia.
4. La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.
5. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
6. El Servei Català de Trànsit.
7. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.

Tema C.3 La coordinació policial

1. El concepte de coordinació policial.
2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat. La coordinació amb les policies locals de Catalunya.
3. Els òrgans de coordinació establerts per la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
4. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol.
5. Els acords internacionals en matèria de seguretat. El sistema d’informació Schengen (SIS).

Tema C.4 El marc legal de la seguretat

1. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Principis bàsics d’actuació.
2. La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. Funcions, àmbit territorial d’actuació i estructura.
3. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya. Funcions.

Tema C.5 El Codi deontològic policial

1. La deontologia policial.
2. El Codi europeu d’ètica de la policia.
3. Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Codi d’ètica de la Policia de Catalunya.

Àmbit D Coneixement de l’entorn polític, econòmic i social

• a) Catalunya.
• b) Estat espanyol.
• c) Internacional.

El sistema de selecció de la convocatòria és el d’oposició lliure. La convocatòria consta de les tres fases que es descriuen a continuació:

• Primera fase: oposició.
• Segona fase: formació.
• Tercera fase: pràctiques.

1. FASE D’OPOSICIÓ

Proves selectives, obligatòries i eliminatòries.

Primera prova. Coneixements i tests psicotècnics.

Consisteix en la realització de les subproves següents:

• a) Subprova de coneixements: consisteix a respondre un qüestionari tipus test de 50 preguntes sobre el contingut del temari. Cada pregunta té quatre alternatives de resposta de les quals només una és correcta. Totes les respostes correctes tenen el mateix valor. Les preguntes que es deixin en blanc no resten i les respostes errònies descompten una quarta part del valor d’una resposta correcta. El temps per realitzar aquesta subprova és d’1 hora. La puntuació d’aquesta subprova és de 0 a 10 punts.
• b) Subprova aptitudinal: consisteix en la realització de tests adreçats a avaluar els processos de raonament i les aptituds intel·lectuals de la persona aspirant. S’avaluarà: el raonament abstracte, el raonament espacial, l’aptitud verbal, l’aptitud numèrica i l’aptitud perceptiva. La puntuació d’aquesta subprova es de 0 a 10 punts. Per ser considerat apte en aquesta subprova s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 5 punts.
• c) Subprova de personalitat: consisteix en la realització d’un test orientat a avaluar els trets de la personalitat de la persona participant, així com la seva adaptació personal i social. La qualificació d’aquesta subprova és d’apte o no apte. Per superar-la s’ha d’obtenir la qualificació d’apte.

A les persones que superin la subprova aptitudinal i la subprova de personalitat se’ls sumarà la puntuació obtinguda a la subprova de coneixements, i seran aptes a la primera prova les 3.850 persones participants que obtinguin la millor puntuació del sumatori resultant de la puntuació obtinguda en la subprova de coneixements i en la subprova aptitudinal. En cas d’empat de puntuació en la posició 3.850, seran aptes totes les persones empatades en aquesta puntuació.

Segona prova: física.

Les persones participants aptes en la primera prova seran convocades a la realització de la prova física.

La prova física consisteix en la realització dels exercicis físics següents:

• Circuit d’agilitat.
• Pressió sobre banc.
• Cursa de llançadora.

A l’annex 2 de la convocatòria s’especifiquen l’objectiu, la descripció, les normes, la valoració i els barems de cada exercici físic.

En aquesta prova el tribunal qualificador compta amb l’assessorament de professionals especialitzats en educació física. Per a la realització de la prova, les persones participants s’hi han de presentar amb roba i calçat esportius. Així mateix, les persones participants assumeixen la responsabilitat de complir les condicions físiques necessàries per desenvolupar els exercicis físics que es descriuen a l’annex 2.

Les persones participants han de realitzar els tres exercicis físics. En cadascun dels exercicis físics han d’aconseguir una puntuació mínima d’1 punt.

Els percentatges de puntuació dels exercicis físics sobre el total de la prova física són: 30% per a l’exercici “circuit d’agilitat”, 30% per a l’exercici “pressió sobre banc” i 40% per a l’exercici “cursa de llançadora”.
Cada exercici físic es puntua de 0 a 10 punts segons els barems establerts a l’annex 2.

La puntuació total de la prova física s’obté de sumar la puntuació de cadascun dels exercicis físics tenint en compte el percentatge de cada exercici físic respecte a la puntuació total de la prova física.

Qualificació de la prova: la puntuació de la prova física és de 0 a 10 punts. Per superar-la la persona participant ha d’obtenir una puntuació mínima de 5 punts.

Tercera prova. Adequació psicoprofessional.

La prova d’adequació psicoprofessional consisteix en la realització d’un test psicotècnic i d’una entrevista orientats a avaluar l’adequació de les característiques de la persona participant en relació amb les funcions a desenvolupar.
A l’inici d’aquesta prova les persones participants hauran d’emplenar un qüestionari sobre aspectes relacionats amb el curriculum vitae i els interessos professionals.

La qualificació d’aquesta prova és d’apte o no apte. Per superar-la s’ha d’obtenir la qualificació d’apte.

Quarta prova. Coneixements de llengua catalana.

Les persones participants han de posseir els coneixements de nivell de suficiència de català (C1), equivalent o superior.

Exempció de la realització de la prova de coneixements de llengua catalana. Per acreditar que estan exemptes de la realització de la prova de coneixements de llengua catalana, les persones participants han d’aportar als llocs que es detallen a continuació:

• a) Còpia compulsada de la documentació acreditativa d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català (C1) o superior de la Direcció General de Política Lingüística,

• b) Certificat del secretari general del departament corresponent, o de l’òrgan en el qual delegui aquesta funció, en què consti de forma clara i expressa el procés de selecció per accedir a l’Administració de la Generalitat de Catalunya en què hagi participat, el nivell de coneixements de llengua catalana requerit a la convocatòria i l’especificació que ha obtingut plaça o que ha superat la prova esmentada en altres processos de l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2017.

Prova de coneixements de llengua catalana. Per a les persones participants que no n’estiguin exemptes. La prova de coneixements de llengua catalana consta de dues parts:

• Primera part: s’hi avaluen el domini de l’expressió escrita mitjançant la redacció d’un text de 180 paraules, com a mínim, i els coneixements pràctics de llengua per mitjà de cinc blocs de preguntes sobre coneixements sintàctics i de comprensió de llengua catalana relacionats, en un grau adequat, amb les funcions pròpies de les places objecte d’aquesta convocatòria.
• Segona part: consisteix en la lectura en veu alta d’un text i una conversa sobre temes proposats a fi d’avaluar l’expressió oral. Aquesta prova té una durada màxima d’1 hora i 30 minuts per a la primera part i de 10 minuts per a la segona part. La qualificació d’aquesta prova és d’apte o no apte.

Comprovació de les dades antropomètriques.

La comprovació de les dades antropomètriques es farà de forma independent durant la realització de la prova física. Es comprovarà en una única crida, el dia de realització de la prova física, que les persones participants compleixen els requisits establerts d’alçada i d’índex de massa corporal:

• a) Seran excloses les persones participants que no compleixin el requisit mínim de l’alçada establert a la base 2.1.d).
• b) Seran excloses les persones participants que no compleixin el requisit de l’índex de massa corporal establert a la base 2.1.d).

Comprovació de les causes d’exclusió mèdica

Consisteix en la realització de les proves mèdiques necessàries per comprovar que les persones participants no estan incloses en cap de les causes d’exclusió mèdica indicades a l’annex 3.

2. FASE DE FORMACIÓ

Aquesta segona fase consisteix en la superació d’un curs selectiu de formació bàsica per a policies d’una durada no superior a 1.350 hores. En aquest curs s’avaluen les competències tècniques (coneixements i procediments) i les competències clau (valors i actituds), determinades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. El programa del curs desenvolupa, en diverses àrees temàtiques, el perfil i les funcions policials bàsiques.

Queden exemptes de realitzar aquest curs les persones participants que acreditin, mitjançant la certificació corresponent, que n’han superat amb anterioritat un de contingut igual o similar, impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Qualificació. Les persones participants han de superar el curs de formació bàsica per a policies de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya d’acord amb els criteris d’avaluació aprovats per resolució de la seva direcció a proposta de la Junta d’Avaluació del curs. Aquesta fase es puntua amb 70 punts com a màxim.

3. FASE DE PRÀCTIQUES

El tribunal qualificador aprovarà i farà pública la llista de les persones participants que hagin resultat aptes en la fase de formació ordenades segons el sumatori resultant de la puntuació obtinguda en la fase d’oposició i en la fase de formació de més a menys puntuació.

D’aquesta llista, les 500 persones participants més ben classificades seran convocades per realitzar la fase de pràctiques. En cas d’empat de puntuació en la posició 500, s’aplicaran els criteris de desempat següents:

• En primer lloc, per la puntuació més alta obtinguda en la fase de formació.
• En segon lloc, per la puntuació més alta obtinguda en la primera prova de la fase d’oposició.

Naturalesa i contingut. Les persones participants que accedeixin a aquesta fase realitzaran unes pràctiques de caràcter selectiu i obligatori, d’un mínim de dotze mesos de durada, dividides en períodes avaluables de tres mesos, que tindran cadascun d’ells també caràcter selectiu. Aquestes pràctiques es faran prestant servei efectiu en un lloc de treball determinat per la Direcció General de la Policia, idoni per obtenir el nivell de professionalització i formació integral de la persona aspirant en pràctiques.

Avaluació i qualificació. La qualificació de la fase de pràctiques és d’apte o no apte. Per superar-la s’ha d’obtenir la qualificació d’apte, d’acord amb els criteris d’avaluació proposats per la Divisió d’Avaluació de Serveis i aprovats i publicats pel tribunal qualificador. Per avaluar cada període de pràctiques s’elaborarà un model d’acta individual, aprovat pel tribunal qualificador, que avaluï un seguit de factors conductuals que abastin camps d’observació en els quals es descriguin coneixements del treball, flexibilitat, habilitats socials i comunicació, compliment d’ordres i disciplina, disposició personal vers el treball, autonomia, judici pràctic i autocontrol, així com principis, valors i competències establerts al Codi d’ètica de la policia de Catalunya (Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer).
Les persones aspirants en pràctiques que obtinguin la qualificació de no apte en dos períodes seran declarades no aptes en la fase de pràctiques.

Retribucions i Seguretat Social. Durant aquesta fase les persones participants seran nomenades aspirants en pràctiques i tindran la consideració de funcionaris en pràctiques, percebran les retribucions bàsiques corresponents al grup C, subgrup C1, el complement de destinació corresponent als llocs de treball dels funcionaris de la categoria de mosso/a i el complement específic que consta per als mossos en pràctiques a les taules retributives vigents, i estaran en situació d’alta en el règim general de la Seguretat Social. Les persones nomenades aspirants en pràctiques ho seran fins al nomenament com a funcionàries mitjançant resolució del secretari general que es publicarà al DOGC.

Annex 3
Causes d’exclusió mèdica

1. Aparell circulatori.
   1. Insuficiència cardíaca en totes les seves possibles manifestacions, independentment de la causa.
   2. Malformacions de cor o de grans vasos.
   3. Lesions adquirides de cor o de grans vasos.
   4. Trastorns de la conducció i del ritme cardíac.
   5. Insuficiència coronària.
   6. Pericarditis activa o residual.
   7. Insuficiència arterial perifèrica.
   8. Insuficiència venosa perifèrica.
   9. Malformacions arteriovenoses. Shunt i aneurismes arterials. Limfedema.
   10. Mesura en repòs de TA sistòlica superior a 145 mmHg. Mesura en repòs de TA diastòlica superior a 90 mmHg. Hipotensió simptomàtica.
2. Aparell respiratori.
   1. Malalties respiratòries amb repercussió permanent o ocasional en la funció respiratòria.
   2. Malformacions o lesions de les vies respiratòries altes o baixes, parènquima pulmonar, pleures o tòrax.
   3. Capacitat vital (FVC) inferior al 80% del seu valor teòric. FEV1 inferior al 80% del seu valor teòric o el FEV1/FVC inferior al 70%.
   4. Pneumotòrax repetitiu.
3. Aparell genitourinari.
   1. Malformacions, alteracions o lesions del tracte genitourinari.
   2. Disfuncions urogenitals cròniques.
   3. Nefropaties de qualsevol etiologia. Insuficiència renal. Hidronefrosi.
   4. Litiasi crònica del tracte urinari.
   5. Prolapse genital femení. Endometriosi.
4. Aparell digestiu.
   1. Malformacions o lesions de l’aparell digestiu, inclosos el fetge, les vies biliars, el pàncrees exocrí i les glàndules salivals.
   2. Disfuncions que comprometin la masticació, la deglució, la digestió o l’excreció.
   3. Hèrnies i eventracions no tractades o reincidents.
   4. Úlcera gastroduodenal.
   5. Hepatopaties (inclouen alteracions metabòliques).
   6. Malaltia inflamatòria crònica intestinal. Síndrome de malabsorció.
   7. Pancreopaties cròniques o reincidents.
5. Sistema hematopoètic. Hemopaties que puguin limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.
6. Aparell locomotor.
   1. Alteracions de l’aparell locomotor que limitin o dificultin la funció policial o que puguin agreujar-se amb el desenvolupament de la funció policial (patologia òssia d’extremitats, retraccions o limitacions funcionals de causa muscular o articular, defectes de columna vertebral i altres processos ossis, musculars, articulars o lligamentosos).
   2. Hàl·lux valg, dit de martell o qualsevol altra deformitat dels dits de mans o de peus que pugui alterar la funcionalitat.
   3. Amputació total de qualsevol dit. Amputació parcial d’algun dels dits polze, índex i del mig de qualsevol de les dues mans. Les amputacions parcials dels altres dits es valoraran en relació amb la limitació funcional.
   4. Dismetria de les extremitats inferiors.
   5. Gonartrosi (artrosi de genoll). Desviacions de l’eix de les extremitats inferiors (genoll var o genoll valg).
   6. Luxació recidivant d’espatlla.
   7. Patologia osteoarticular. Imatge radiològica compatible amb patologia osteoarticular de columna.
   8. Cifosi en un grau que pugui dificultar l’exercici de la funció policial. Escoliosi en un grau que pugui dificultar l’exercici de la funció policial.
   9. Qualsevol altre procés de l’aparell locomotor que pugui limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.
7. Trastorns psiquiàtrics.
   1. Retard mental, trastorns de l’aprenentatge, de les habilitats motores, de la comunicació o del desenvolupament, demència i altres trastorns cognoscitius.
   2. Trastorns relacionats amb substàncies.
   3. Esquizofrènia. Altres trastorns psicòtics.
   4. Trastorns de l’estat d’ànim, d’ansietat, somatomorfs, ficticis, dissociatius, adaptatius o de personalitat.
   5. Trastorns de la conducta alimentària. Trastorns del son.
8. Trastorns del sistema nerviós.
   1. Epilèpsia. Convulsions sense filiar.
   2. Malformacions, patologies o lesions del sistema nerviós central o perifèric.
   3. Síndromes vertiginoses de qualsevol etiologia.
   4. Tremolors, tics o espasmes.
9. Sistema endocrí.
   1. Malformacions o disfuncions de les glàndules endocrines o mixtes.
   2. Diabetis mellitus.
10. Òrgans dels sentits.
    1. Lesions que puguin donar trastorns de la sensibilitat epicrítica o protopàtica o del funcionalisme neuromotor.
    2. Agudesa visual llunyana inferior al 40% (4/10) en un o en els dos ulls mesurada sense correcció (ulleres o lents de contacte).
    3. Queratotomia radial.
    4. Despreniment de retina, retinopaties.
    5. Estrabisme manifest i no corregit.
    6. Hemianòpsies o reduccions manifestes del camp visual.
    7. Discromatòpsies.
    8. Glaucoma.
    9. Alteracions de les parpelles o de la secreció lacrimal que dificultin la hidratació correcta del globus ocular i n’alterin la protecció.
    10. Qualsevol altre procés patològic que, segons el parer del personal facultatiu que realitzi la prova, dificulti de manera important l’agudesa visual.
    11. Valors d’audiometria mesurada sense correcció auditiva, amb xifres iguals o superiors a 35 dB a les freqüències compreses entre 1.000 i 3.000 Hz en una o en les dues oïdes.
    12. Valors d’audiometria mesurada sense correcció auditiva amb xifres iguals o superiors a 45 dB a la freqüència de 4.000 Hz en una o en les dues oïdes.
    13. Malformacions o lesions de l’oïda interna, mitjana o externa, que en comprometin el bon funcionament o determinin afeccions cròniques.
    14. Malformacions o lesions dels òrgans de la fonació (llavis, paladar, boca, cordes vocals, etc.) que comprometin la funció fonatòria normal.
    15. Reducció o alteracions de la sensibilitat olfactiva.
11. Pell, fàneres i glàndules exocrines.
    1. Malformacions, tumoracions, lesions de la pell i lesions de les fàneres que puguin comprometre la funció policial.
    2. Cicatrius que per la seva extensió, profunditat o característiques puguin comprometre la funció policial.
    3. Disfuncions de les glàndules exocrines que puguin comprometre la funció policial.
    4. Dermatosis generalitzades. Èczemes o psoriasis.
    5. Altres alteracions dermatològiques que puguin limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.
12. Altres.
    1. Processos neoplàsics.
    2. Infeccions: qualsevol malaltia infectocontagiosa activa o amb risc de contagi.
    3. Processos hereditaris amb repercussió permanent sobre funcions orgàniques.
    4. Malalties autoimmunes.
    5. Diàtesi al·lèrgica.
    6. Proves analítiques compatibles amb patologia de base.
    7. Detecció de marcadors biològics de consum de drogues d’abús o de medicaments susceptibles de ser utilitzats amb finalitats no terapèutiques a un nivell considerat d’abús.
    8. Qualsevol altre procés patològic que es consideri que pugui limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.
    9. Qualsevol afectació patològica que sigui motiu d’exclusió d’acord amb aquestes bases i que, essent conegudes per la persona participant, no es facin constar en el qüestionari mèdic.